dijous, 27 de desembre del 2012

MIREIA VIDAL-CONTE







Mireia Vidal-Conte (Barcelona, 1970), és Llicenciada en Ciències de la Informació i en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada.

Professionalment s'ha dedicat a l'ensenyament d'adults i a la traducció.

Participa de forma activa en molts recitals de poesia i col·labora de forma habitual en mitjans diversos i en revistes científiques i culturals.


Premis literaris:

Recull-Benet Ribas de poesia, 2005: Gestual
Premis Literaris de Girona-Miquel de Palol de poesia, 2005: Pragari
Maria Mercè Marçal, 2007: Anomena'm nom
Ciutat de Tarragona-Ramon Comas i Maduell de poesia, 2007: Margarides de fons

Publicacions:

Poesia 

Gestual. Lleida: Pagès, 2005
Pragari. Barcelona: Columna, 2005
Anomena'm nom. Lleida: Pagès, 2007
Margarides de fons. Valls: Cossetània, 2008
Orlando natural. Barcelona: LaBreu, 2010



Podeu trobar més informació sobre aquesta autora i la seva activitat poètica al blog MIREIA VIDAL-CONTE.


A Daltabaix poètic hem trobat aquests seus dos poemes inèdits:



A Rosina Ballester, poeta balear
el mirall d’Orlando natural
I
   
ella tan amada
separa cos d’altres documents
amor encara esmenta
si pregunta diu
a la Mireia li sorprèn aquesta quotidianitat
i no en marxa no ha no deu
d’aquesta ànima cridada de forma tan natural
  
II
  
com terra menorquina
que voldries abastar
només aquest poema


-------

no tot és dicible
exactament no és
fotocòpia exacta de la complexitat àrdua és difícil
tens!
llenguatge vacu en sentit figurat si no hi ha d’altre
tolls emotius arenes movedisses fullaraca hi enfonses malucs
mans desajustades
crosses paraules mai originals si l’altre llenguatge roman tapiat
tens! 
esbossos sensacionals mai solcs reals
et queda reses
com vius Formentera per si creguessis en la mística
només aquí podria ser efectiva
tens!
ni un sol renec que distorsioni tens
  



Poemes inèdits
© Mireia Vidal-Conte