dilluns, 11 de maig del 2015

HOMENATGE DELS BLOGS A OLGA XIRINACS (11/05/2015)




M'endreço el senderó
davant de casa.
He rasat les roderes,
he espedregat
i he cremat l'argelaga.

De fet abasto el món:
sense parets,
sense crestalls de vidre
i a les voreres, mansoia,
jau la força del vent
quan desperta la terra.

Cremo fulles i branques,
i aquest fum de la tarda
somriu al Déu
que m'ha esperat de sempre
a punta de capvespre.

Olga Xirinacs, Llençol de noces (1978)

1 comentari:

Glo.Bos.blog ha dit...

Bon poema i bon homenatge, l'Olga se'l mereix!