dilluns, 13 d’abril del 2009

Zoraida Burgos, pionera de les autores ebrenques



Zoraida Burgos i Matheu va néixer a Tortosa el 1933. Sempre ha exercit de bibliotecària com a professió principal. L'any 1970 va obtenir el premi Màrius Torres de Lleida pel poemari D'amors, d'enyors i d'altres coses (1971), llibre censurat pel franquisme. Gran part de la seva obra poètica es troba dispersa en diverses antologies com l'Antologia de la poesia social catalana (1974), Antologia da novissima poesia catalana (1974), Antologia Price-Congrés (1977), Les cinc branques. Poesia femenina catalana (1975) o La littérature catalane dins Europe (1981).


A principis dels 70 va publicar també diferents obres de narrativa infantil a l'Editorial Joventut:. És el cas dels llibres Les perdiuetes de les potes vermelles, Les culleretes de lluna, El mussol que va obrir els ulls de dia i La negreta Safu i el Narcís. L'any 1978 va publicar el poemari Vespres, una edició quasi artesanal de tot just una cinquantena d'exemplars. Més endavant publicaria Cicle de la nit (1982) i Reflexos (1989). Va obtenir el premi Guerau de Liost l'any 1992 amb el poemari Blaus i pel que fa a la narrativa, el 1993 també va obtenir el guardó Josep Pin i Soler de narrativa per l'obra L'obsessió de les dunes. En els darrers anys ha participat en diversos volums col·lectius. Zoraida Burgos ha estat, durant molts anys, l'única veu femenina de la literatura de les Terres de l'Ebre i forma part de la generació de la postguerra catalana a Tortosa, amb autors com Gerard Vergés i d'altres.

Persona discreta, ella mateixa potser ha rebutjat tenir més presència pública. Avui que les comarques del sud estan vivint una gran revifalla intel·lectual és, més que mai, una autora de culte i un exemple poètic per a les noves generacions.


Del llibre 'Blau':

"El forat d'un tret al vidre,
sense esquerdes l'esgroguissada fotografia
d'uns avis sense nom.
Cicle vital clos: es fonen els lligams.
No se senten rialles entre el fullam del riu,
resta el laberint orb d'intuïtives respostes.
Reajustament dels mots en herètica confusió d'olors.
Qui llegirà aquesta farsa d'una història personal?"

(Del poemari Blau. Barcelona: Columna, 1993, p. 17).

* * *
"Era el dia més llarg, s'allargassava,
cloents dolçors de l'estació fruital.
Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç.
Sobre els llençols el brunzir de les mosques,
desficiós, la tarda. El cos sent, la nit,
el soliguer ardent de les rajoles.
La cançó dels gripaus buida el silenci,
acompassa en frescors el so de l'aigua.
Cauen els astres, simulada pluja.

Fugen les veus. Als vells amagatalls
s'enfila el temps pel forat de l'agulla."

(Del poemari Blau. Barcelona: Columna, 1993, p. 19).

* * *

"El mar era silent i solitari.
Entre els dits, sense so, l'arena
afinava, desolat, un paisatge nu.
Emmudia l'espasme, allargassat fibló,
extrem gemec surant sobre les més lentes frígoles.
El dofí ert sobre la platja adversa
arrasada pel vent, desertada certesa
d'una ficció d'imatges efímeres."

(Del poemari Blau. Barcelona: Columna, 1993, p. 37).

De l'antologia Terres d'aigua.

"Al centre exacte, entre passat i futur,
el matí, llum incerta, es desfulla, tèrbol.
Els cims perfilen horitzons en fràgil treva,
res no assetja les el·lipses mòbils de les aus.
El vent, sense entrebancs, llissa
sobre els espills quadriculats del delta.
Vora el riu un llampec bada el repòs,
s'enceten alfabets d'arena entre les canyes.
La mar, avenc, oculta transparències.
Sota el pes de l'aigua la veu emmudeix
i el silenci oneja entre les algues:
amb un gest de la mà s'inicien diàlegs,
i és llenguatge i singlada i governall.
La pinassa s'encén en aromes arcaiques,
desclouen, tan sols cendra,
la clau submergida dels records.
A les fosques fondàries de molsa, al barranc,
es glacen els sentits
i la memòria.
Cau el sol en equívoc comiat. I és foc.
S'allarga l'ombra pesant de les muntanyes
sobre una terra assecada i estèril.

La lluna plena definirà la imatge fictícia
d'uns camps ofegats, nit, enlluernat miratge."

(Poema "Blue Landscape, 2 (elegia per un paisatge)", dins l'antologia Terres d'aigua. Poemari de les Terres de l'Ebre. Valls: Cossetània, p. 46).