diumenge, 10 d’agost del 2014

MAICA DUAIGÜES





MAICA DUAIGÜES va nèixer a Barcelona, la primavera de 1946.

Afeccionada, des que te us de raó, a la lectura, l'escriptura, el dibuix i la pintura.

Llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona.

Treballà al llarg de més 40 anys en una entitat asseguradora, en els departaments de correspondència, traduccions, reclamacions i atenció al client.

Partidària de la formació permanent, mai no ha deixat de formar-se en cursos de diferents disciplines.

Ha publicat poemes en castellà: AUNQUE LA VOZ SE OPONGA A LA PALABRA

Ha publicat poemes en català: VER UN PAÍS DE POESIES

A més a més té molts poemes en diferents publicacions i alguns contes.

Fundadora del grup de poesia POEMES AL NAS DE LA LLUNA

Gestora i realitzadora d'actes de poesia i tallers d'escriptura creativa i de lectura poètica.

Creadora i realitzadora del blog de poesia, literatura i articles d'opinió: POEMES AL NAS DE LA LLUNA.

Creadora i realitzadora de diversos programes de ràdio, a CALAFELL RÀDIO i a RÀDIO SARRIÀ.

Col·laboradora articulista en la revista SANT ANTONI, de l'Associación de Veïns de l'esmentat barri.

Lectora de poemes en públic

Lectura dramatitzada de guions i obres teatrals.

Donà la veu en off al documental SXXI SENSIBILITAT QUÍMICA MÚLTIPLE

Actriu en el curtmetratge ELMYR DE HORY, L'ART D'ESTAFAR BONA QUALITAT

Pertany a diverses associacions i grups de poesia i de teatre.



ALGUNS POEMES:


PER ESTIMAR-TE LLIURE

Maica Duaigües


Una flor necessita el camp obert,

la llibertat del tot i del no res;

no la vulguis tallar si és que l'estimes!

JOIA

Ara somriu

al teu interior

i accepta aquest regal

que et fa l'amor.

Ara somriu

i deixa el teu sofrir,

escolta el vent,

i sent el sol sortir.

Descansa avui

de tot el teu lluitar

el cor batent

s'haurà d'assossegar.

Ves endavant

on tens obert camí:

és ample i gran,

és tot el teu destí.

Ara somriu

perquè tens a la mà

aquell amor

que un jorn vas somniar!


EN CLAU DE SOL

He seguit el meu ritme, caminant,

cercant la meva interna melodia,

en un sol sostingut en l'esperança,

sota l'empara del sol de l'energia.

La meva senda solitària em guia

pels sòlids viaranys de versos meus

que intenten convertir-se en poesia.

De sol a sol avanço, per la vida,

pensant que només parlo amb mi mateixa,

i a voltes em sorprèn la descoberta

d'aquella orella atenta en sintonia.

I el sol·liloqui esdevé col·loqui,

i esclata el sol major de l'Harmonia!