dimarts, 2 d’octubre del 2012

MARIA JOSEP ESCRIVÀ


El currículum essencial de Maria Josep Escrivà (el Grau de Gandia, 1968) gira al voltant de dos eixos: primer, una família indispensable; segon, un grapat d’amistats d’aquelles que no s’acaben mai, passe el que passe.

A banda d’aquests fets vitals, hi ha hagut algunes circumstàncies literàries que l’han anat conformant com a poeta. L’any 1992, haver guanyat el premi Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, la qual cosa, a banda d’haver-li permès de publicar el seu primer llibre, Remor alè (València, 1993), li va propiciar belles coneixences personals i literàries que encara duren. L’any 1998 va publicar A les palpentes del vidre, i el 2002, Tots els noms de la pena, en l’entranyable i meritòria col·lecció “Edicions de la Guerra”. L’any 2007, Flors a casa va merèixer els Jocs Florals de Barcelona, i amb això, l’autora, el reconeixement de Poeta de la Ciutat.

Ha estat inclosa a antologies com ara Contemporànies (1999), 21 poetes del XXI. Una antologia dels joves poetes catalans (2001), o Imparables. Una antologia (2004) o Parlano le donne. Poetesse catalane del XXI secolo (Nàpols, 2008). Sempre que pot, es dedica a divulgar el plaer de llegir, escriure o escoltar poesia, a través de l’organització de recitals poètics, o de qualsevol acte de dinamització literària. És responsable de la secció de Literatura del CEIC Alfons el Vell de Gandia. Dirigeix la col·lecció de plaquetes “Razef”, d’Edicions 96. L’any 2010 va coordinar el llibre col·lectiu For sale, o 50 veus de la terra, en aquesta mateixa editorial, del qual encara se’n fa un espectacle que ja ha recorregut diverses comarques valencianes.

Poemes seus han estat traduïts al castellà, a l’italià, al croat, a l’eslovè, al basc, al francès o a l’alemany.

Actualment forma part de la plantilla humana d’Edicions 96. Des d’ací s’ha encarregat de l’edició, juntament amb Josep Lluís Roig, de L’inventari clement de Gandia (2013), un llibre d’Estellés que, l’any 2009, van descobrir que romania inèdit, a l’Arxiu Històric d’aquella ciutat.

Podeu trobar aquesta poeta, també, al seu blog, PASSA LA VIDA.



ANTOLOGIA

El riu
Per la porta de casa passa un riu.
No té el cos transparent ni té aigües tranquil·les.
Es belluga feixuc com un gran embalum de ferralla.
llllllllllllllllllPer la porta,
llllllllllllllllllper la porta de casa passa un riu.
És aquest l'únic riu que empeny a la deriva
un seguici de llunes de cristall
on s'encallen ocells, papallones o pètals,
esperances marcides.
lllllllllllllllllPer la porta,
per la porta de casa passa un riu.
No hi ha silenci. Dia i nit remor
de riu. I si un instant a penes calla,
des d'algun lloc d'impossibles sorgeixen
inconsolables sanglots de sirena.
Gemeguen i gemeguen les sirenes,
però no hi ha encanteri per a oïdes sordes.
lllllllllllllllPer la porta,
per la porta de casa passa un riu.
De bon matí,
amb les cames a frec del corrent,
un pidolaire rosega amb delit
una pell masegada de plàtan
i pensa el pobre riu ja no duu peixos,
mentre amb un fil de veu que el bram s'enduu
taral·leja:
lllllllllllll Per la porta,
per la porta de casa passa un riu.
I ni quan plou és riu
llllllllllllllni és ma casa.
Poemes inèdits
 DAMES DE PAPER

            Per a Dolors Cuenca, sempre obstinada

                A desenterrar del silenci les dones



             L’esguard que jo de vos he no és egual


                                                AUSIÀS MARCH
De carn devien ser i voler carn
elles també: cabells i rostre, pits,
humanes regions on el deler
pren forma al ritme d’un mot gran: amor
amor, del vostre cos ha fet un pont
des de la gràcia del pecat, sojorn
on s’arrecera l’home, pell amb pell
com la ploma, angoixada, busca el full.
I vosaltres, que hauríeu pres dolor
extrem només pel propi nom de dona,
moriu d’enyor a canvi del no-res.
De carn i de sospirs la més perfecta
culpa absolta amb els mots, i ja per sempre
eternes sobiranes del silenci.


                        (Tots els noms de la pena)


FAULA

L’aranya fila roses
de pètals invisibles.
Després espera a vora
la rosa de cristall
una mort que il·lumine
els pètals que només
rosa i aranya saben.

[Tots els noms de la pena, 2002]



LA CASA SOTA LA LLUNA

L’únic consol,
la casa que m’habita.
Lliure amb el meu enyor sota la lluna.

[Flors a casa, 2007]


...I PUNT

Avui he rodat la clau per últim cop:
disset del mes de març, i en van quaranta.
Refà el carter trajecte amb cartes noves,
carrer de Vega amunt: cap per a mi.
Una palput repunta amb vol distret
la primavera. Immòbil, la garriga
rebutja assedegada tanta llum
del cel polsós. Reflectits als cristalls
he vist salpar vaixells cap a les Illes;
ells endavant i jo sense mirar
enrere («a voltes sóc un nàufrag més...»).
I sort del te, que encara em reconforta!

Avui he rodat la clau per últim cop,
i han alenat balcons de bat a bat.

Als pins, les merles guardaven silenci,
quiet, irreparable, d’elegia.

[Serena barca, inèdit]




EPITAFI

Se’ns ha quedat
la vella lletania
del mussol,
profundament lament
a sota la rosada.

Se’ns han quedat
les fulles blanques
de la sàlvia,
l’eterna aroma
a benvinguda,
entre els plecs del seu cos.

Se’ns ha quedat
la vella lletania
del mussol.

Se’ns ha quedat
la lluna buida,
el niu desocupat
pels verderols
enmig d’un cel
de magraners.

Se’ns ha quedat
un últim nom
pol·linitzat,
una flor tatuada
a la pell freda
de la terra.

Se’ns ha quedat
la vella lletania
del mussol, tan sol, tan
sol, tan sol

contra la indiferència
immarcescible
de la llosa.

A la memòria d’A. S.
juliol de 2010

[Serena barca, inèdit]



MELIC

Al centre incandescent del seu melic,
en era blanca d’amplíssima nuesa,
per tot el goig que abans no fou:
aixeque una plaça.

Una plaça al centre incandescent
del seu melic.

Aixeque una plaça
amb aquell rebombori inevitable
d’alegries que una plaça congrega.
I més quan és al centre incandescent
del seu melic.

[Serena barca, inèdit]


9 comentaris:

Carles Mulet Grimalt ha dit...

Maria Josep és, sens dubte, una d eles veus poètiques més interessants de la literatura catalana actual.

Glo.Bos.blog ha dit...

M'ha agradat la seva poesia. Procuraré conèixer-la més.
Gràcies, Júlia!

Júlia ha dit...

Cert, Carles,malauradament no és fàcil trobar els seus llibres, al menys a Catalunya.

Júlia ha dit...

Glòria, pel youtube hi ha alguna entrada on recita o reciten els seus poemes, una veu molt interessant.

Maria Josep Escrivà ha dit...

Hi ha persones molt amables en aquest petit món literari nostre. Gràcies pels vostres comentaris.
Crec que no et conec, personalment, Júlia, però els meus poemes i jo t'estem infinitament agraïts amb la teua atenció, encara que t'ho diga tant de temps després. He conegut el bloc gràcies a un enllaç que Sandra Domínguez en va fer a Saforíssims.

El que passa és que m'ixen un poc els colors de cara, quan llegesc coses que estan escrites des de fa tant de temps (el poema de 'Remor alè' l'escrivia amb poc més de 20 anys!). I el poema titulat "Crònica de guerra" no ho ha sigut mai definitivament, de poema, perquè aquell era un primer intent que un altre amable, gran poeta (ell sí!), Lluís Calvo, em va demanar per al seu Daltabaix poètic, i que mai he considerat reeixit i no he arribat a publicar... En fi, que aquest és el caràcter inconstant de les xarxes, contradictori, però apassionant. I serveixen per a apropar sensibilitats i per a compartir devocions, que no és poca cosa.

Crec que 'Flors a casa' es pot trobar fàcilment (si es demana, clar!), i Tots els noms de la pena (Denes) no hauria de ser difícil tampoc d'aconseguir. Els anteriors són atreviments de joventut (una altra vegada colors de cara...).

Gràcies per la teua generositat, de cor.

Júlia ha dit...

Maria Josep, si em vols fer arribar poemes més actuals per incloure al blog o per substituir els que he penjat ho pots fer, així com notes a la biografia, intento que sigui un blog viu però no sempre és fàcil, trobaràs l'email al mateix blog, una abraçada i endavant.

Maria Josep Escrivà ha dit...

Benvolguda Júlia: han passat mesos des del teu suggeriment amable, però finalment m'hi he posat. Moltíssimes gràcies per les teues atencions i per la teua tasca, múltiple, engrescadora i lloable.
Molta sort en totes les teues literatures. Gràcies també per enllaçar el Passa la vida. M'enduc aquesta pàgina fins allà.
Una abraçada

pau esteve ha dit...

m agrada el riu que ja no es ni riu on deixes consciencia de la gravetat de l estat de les aigues quasi mortes.d una manera bella fas un al.legat per recuperar els indrets que ens donen vida i ens identifiquen poble i paisatge

Silvia ha dit...

Hola Maria Josep, sóc la Silvia Armangué. He estat buscant el teu llibre "Tots els noms de la pena", però no sé trobar-lo. Em pots dir on el puc demanar? Em faria molta il.usió tenir-lo.
Una abraçada, mercès pels teus comentaris al nostre blog Cornèlia Abril.