dijous, 9 de maig de 2013

ÀNGELS GREGORI, GUANYADORA DELS JOCS FLORALS DE BARCELONA 2013




Àngels Gregori va nèixer a Oliva (La Safor) l'any 1985. Amb Bambolines va guanyar el Premi Amadeu Oller per a joves inèdits l'any 2003 i l'any 2007 el Premi Ausiàs March Poesia de Gandia amb Llibre de les Brandàlies (Edicions 62). Ha estat inclosa en diverses antologies i la seua obra està traduïda a diversos idiomes, com l'italià, el castellà, el francés, el croat i l'asturià.

És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i actualment cursa un Màster de Gestió Cultural. Col·labora en alguns mitjans de comunicació, participa activament en activitats literàries i dirigeix, des de la seua creació, del Festival de Poesia d'Oliva (www.poefesta.com).


ALGUNS POEMES (manllevats aquí, on en podeu llegir més de l'autora)


OLIVA
                 
El principi i la fi són un poble, Françoise 
                               V. Andrés Estellés
Al poble es va quedar la meua adolescència 
guardada en una caixa de llumins. 
També es va quedar l’ànsia 
de totes les meues primeres coses:
el primer porro 
el primer amor
el primer dolor 
el primer poema
la primera moto 
el primer cinema
el primer viatge
l’últim any a l’institut. 
Al poble es va quedar la llengua de la meua infantesa, 
la del color de les cama-roges i l’aspror dels llicsons,
la que encara ara, quan la parle a Barcelona, no m’entenen.
Al poble es va quedar la casa amb la piscina i les palmeres
on passàvem els estius la família, 
que també es quedà, 
i amb qui ara, cada cop que hi torne, dinem junts els dissabtes. 
Al poble es va quedar la placeta, 
que ha estat, des de petita, el meu ideal de felicitat,
i que per mi, dir  placeta és com si per exemple Brines, 
digués l’Elca, o Josep parlés de La Drova.
Al poble es va quedar la meua col·lecció de fòssils
trobats a les muntanyes de la Font de l’Om. 
I es van quedar els horts on anàvem 
en eixir de classe en el temps de l’Institut 
que ara el tombaran perquè l’esclerosi dels anys 
ja no l’aguanta.  
I es van quedar els avis 
i es va quedar ma mare i es va quedar mon pare 
i es va quedar ma tia i també les meues cosines. 
I van reparcel·lar els camins d’El Tou,
els que de petita em duien directament al blau del mar,
com l’entrada amb vaixell, a la matinada, 
al Port de Palma de Mallorca.  
Al poble es va quedar la il·lusió, 
la meua, la d’anar-me’n a Barcelona i tornar, 
encara ara, per veure el poble amb la distància 
justa que em pertoca, 
la d’estar allà sense poder deixar d’estar ací.
I ara que tot això em passa, 
ara que vaig, i vinc, i torne entre les meues coses, 
pense que, Barcelona, per a mi,
és una cosa molt important:
és saber que sempre puc tornar a Oliva.
(Mireu el vídeo que Ester Xargay ha fet d’aquest poema, amb imatges i veu d’Àngels Gregori)
.
ACÍ S’ACABA TOT
I ara ,
novament, després de tants oblits, 
després de tanta mort acumulada, 
uns pocs versos fan el resum d’una vida. 
                      Josep Piera
Ací s’acaben tots els versos, 
els que he escrit 
i els que encara deixe per escriure. 
Ací s’acaba el mot precís, 
la sintaxi desfeta, l’afàsia incendiada.
I si fins ací he escrit és perquè 
sàpigues tot allò que sóc 
i allò que mai no dic, 
allò que em calle i mai no en parle.  
Deixe per escriure el que faré en uns anys,  
quan les ànsies m’arrapen per les parets 
de l’aluminosi d’una casa de set sostres en runes
i les bigues del meu cos 
ja no aguanten tanta calç acumulada.  
Deixe la ràbia i el goig i l’excés 
de tantes goles exaltades, 
i deixe el poble, 
i el pols de la mà que m’empeny a escriure, 
i deixe l’ampla mar del temps feliç de la ignorància, 
dels estius grocs i la casa a la platja, 
la sorra i la sal i el dinar a casa l’àvia
i tants amors a contraban.
Jo, ací, em deixe la vida. 
I a les parets d’aquest poema fa una estona
gotejaven llàgrimes del pes d’una abraçada. 
(Poemes extrets de Llibre de les brandàlies, 2007)

7 comentaris:

Glo.Bos.blog ha dit...

Interessant.
Del Amadeu Oller surten bons poetes!

Júlia ha dit...

Sí, Glòria, n'ha sortit gent molt bona i mira que fa anys que funciona.

José María Souza Costa ha dit...


Invitación - E
Soy brasileño.
Pasei acá leendo , y visitando su blog.
También tengo un, sólo que mucho más simple.
Estoy invitando a visitarme, y si es posible seguir juntos por ellos y con ellos. Siempre me gustó escribir, exponer y compartir mis ideas con las personas, independientemente de su clase Social, Creed Religiosa, Orientación Sexual, o la Etnicidad.
A mí, lo que es nuestro interés el intercambio de ideas, y, pensamientos.
Estoy ahí en mi Simpleton espacio, esperando.
Y yo ya estoy siguiendo tu blog.
Fortaleza, la Paz, Amistad y felicidad
para ti, un abrazo desde Brasil.
www.josemariacosta.com

cantireta ha dit...

Excel·lent. Gràcies, Júlia!

Carles.A ha dit...

M'han agradat molt els poemes. Enhorabona pel blog, una meravella!

Júlia ha dit...

Gràcies pels comentaris, Cantireta i Carles. Aquest blog el faig com puc, per això agrairé aportacions o dades que completin les entrades, gràcies.

enfoques ha dit...

26/02/2015 Hola ÀNGELS GREGORI t'acabo de descobrir seguiré els teus poemes, podria rebre una petita mostra abans de comprar algun llibre teu cincmesdos7@yahoo.es