dilluns, 16 d’abril de 2012

Glòria Bosch i Morera




Avui podreu conèixer una poeta que sovint ha entrat en aquest blog i ha deixat amables comentaris. Fa uns dies va incidir en la coincidència, com m'havia passat a mi mateixa, de nom i primer cognom amb una altra escriptora, Glòria Bosch i Maza, la quan inclouré aviat en aquest recull.

Ella mateixa ens explica la seva biografia literària:




Vaig néixer a Barcelona i sempre he viscut en aquesta ciutat.

Des de jove m'ha agradat la poesia, i els primers poemes vaig fer eren en castellà, però no ha estat fins ara, quan disposo del meu temps, que he tornat a escriure'n, preferentment en català.


Recitar poemes és una de les coses que més m'agraden.

Pertanyo a la Tertúlia de Magòria, al Col·lectiu d'Artistes de Sants, a Proartcat i formo part de l'Aula d'Expressió del GO Àmfora.

Tinc dos blog poètics: El que em passa pel cap i Globos.blog.

Col·laboro a la Web de Rèquiem amb Ria i a la revista de l'Àmfora.

Des de 2010 he rebut dues violes i una englantina als Jocs Florals, un segon premi del Semillero Azul, per un poema en castellà i una distinció del Col·lectiu d'Artistes de Sants. 

No vull deixar d'escriure i llegir poesia, doncs és de les coses que més em plauen! 

ANTOLOGIA


NIT DE PLUJA

Dins la nit l'aspra melodia del vent i les canyes.
La cadència rítmica de gotes de pluja
damunt la teulada. I molt més aprop
el compàs del rellotge, metrònom vital
d'hores que s'escampen. 

Persegueix la nit ombres esqueixades,
i mulla els ocells que han fugit del niu,
i als homes perduts tenen xopa l'anima.
L'aigua dels bassals reflecteix la llum
humida i gelada.

Resta tot desert, com mal averany.
Els gats amagats  perforen la nit,
 ulls esbatanats, pupil·la ovalada
i l'udol del vent que escombra els carrers
omple de basarda .

Darrera els estors els ulls són espills
i els cors són de marbre.
No els mulla la pluja,
tenen sec l'esperit. I la porta closa.
Forrellat i balda.

                           
  RETRATS EN SÈPIA

Em capbusso dins l'antiga caixa
de guardar galetes. És de llauna,
i a la tapa hi ha unes holandeses
dins d'una sanefa.

Busco els meus arrels,
els avantpassats, la meva nissaga,
immortalitzats en retrats en sèpia
esperant pacients alguna mirada:
Nenes que combreguen, cavalls de cartró,
nadons de bolquers amb puntes i randes,
obeses parelles de mitjana edat,
oncles elegants, damisel·les pàl·lides ...

Tot un món de records adormits a la caixa!
Tret de quatre o cinc, jo no se qui són,
ja ningú no ho sap...
Són la meva sang i no els reconec
Ja són morts del tot.

                           Són morts i oblidats!

                                   
                            PARAULES
     
     Hi ha paraules que fan pessigolles
     quan es xiuxiuegen.
     Hi ha paraules lleugeres, que volen.
     Bombolles de lletres.
     Altres són molt dolces, com de xocolata
     fonent-se a la llengua.    
     En trobem d'estranyes,
     perquè son vingudes d'alguna altra terra.
     Se'n diuen de foc, que encenen passions:
                       Paraules vermelles...
      N'hi ha de presumides, i de llamineres,
      n'hi ha saberudes. També de dolentes...
      Si n'hi ha de paraules!
      Per amar i ofendre.
      Paraules que abracen o que bufetegen.
      Paraules per tot...
      Peró hi ha silencis que t'ho diuen tot
      sense dir cap lletra.
      Sense dir cap mot
      t'aturen el pols i la sang et gelen.                                                             

                                               
                        LLUNÀTIQUES


No puc apartar de tu el meu esguard
Perla de la nit, moneda argentada,
rellotge sense hores, espill nu d'imatge.

Hipnòtica llum:
Tu senyales l'hora per les dones gràvides
I manes fluctuar el mar i l'onada.

Blanca i fantasmal
quan brilles de nit, tu ets el diner
que paga basardes.

Lluna mentidera, que preciosa ets!
Que poc assenyada...
Una nit minvant, negra nit a l'altra.

Després vas creixent,
fins a esdevenir esfera de plata:
deliri de llops i de verges pàl.lides.
                                       
           
                       TERRA D'INFANTESA


Asseguda al banc al costat del pare
ella era la més bella princesa del mon,
el pare, valent paladí que la defendria
de verds dracs malignes i vils escurçons.
Terra d'infantesa, tota fantasia!
Els castells de núvols, de sucre els turons.
 Records de la infància, tot ho magnifiquen:
 Doncs ni ella era tan bella,
 ni el drac tan maligne,
 ni el pare tan fort...
                                       
                                       TRIA
    
Tu quina mà vols?
Una porta llàgrimes i l'altra petons.
Si tries les llàgrimes,
la teva escalfor
farà que s'eixugui tota la tristor.

I si tries l'altra en obrir la mà
els petons que guardo
tots s'escamparan...
¿Tu quina mà vols?

Ara totes dues m'amaguen el cor.



               NEGRO
                        
Negro es mi mundo sin ti.
Negro. Negro como el azabache.
Como ala de cuervo: negro.
Como el carbón, como el ébano.

Luna nueva. Cielo negro.
Y cuando llega el nuevo dia
tambien amanece negro.

Ponedme sobre los párpados
dos piedras de color negro.
Verted cera en mis oidos.
Llenad mi boca de hielo

Cierto:
         No puedo vivir sin ti.
         Ni quiero.

TRISTEZA

Arrastraré la tristeza por las calles
como una pesada bolsa vieja.
De regreso vaciaré el contenido
y lo ordenaré todo a mi manera:

Para que se mantenga fresco, el dolor en la nevera.
La pena y la melancolia en el cajón de la derecha

Coceré a fuego lento las ofensas, por ver
si puedo tragarlas cuando estén más tiernas.

Las lágrimas en la botella de zumo reciclada,
que guardo en el  fondo de la alacena.

En la mesilla mi último y desastroso amor
dentro del libro aun no escrito de poemas.

Doblaré la bolsa en pliegues cuidadosos
y la dejaré junto a las llaves y la cartera,
para usarla cuando decida volver a pasear
al sol, lentamente, arrastrando  mi pena.


7 comentaris:

fanal blau ha dit...

Quina il·lusió que em fa veure-la aquí, després d'haver-la conegut dissabte en persona!
S'ho val!
I ara, des d'aquí el meu agraïment cap a tu, Júlia, per fer-nos arribar les veus poètiques de les dones.

Glo.bos.blog ha dit...

Gràcies, Júlia
T'agraeixo molt que incorporis el meu nom al teu bloc de poesia. És un privilegi, ja saps que sempre l'he admirat.
El seguiré, com sempre!
Una abraçada. Glòria

Glo.bos.blog ha dit...

I a tu Fanalet, també gràcies!

Fátima Rodríguez ha dit...

Molt bona noticia i suposso que un honor, que despres de tantos poemas, te reconozcan un poco mas: la teva sensibilidat expresada mediante el joc matematico de las paraules.

Carles Mulet Grimalt ha dit...

He decidit concedir-te el premi Liebster Blog. Passa-te'n per aquí

http://nausicanova.blogspot.com.es/2012/04/premi.html

a recollir-lo

Júlia ha dit...

Gràcies a tothom pels comentaris!!!

Carles, gràcies pel premi, ara ho miro!

Glo.bos.blog ha dit...

I a tu també Fàtima, gracies.
Efectivament, és un honor per mi que la Júlia m'hagi acollit al seu bloc, que de fa temps segueixo i admiro.